Entrevista a Clara Torres Mañá – Mestra de música en família, jardí musical, «presolfeig», directora dels cors de l’escola de música de la Societat Musical «La Alianza» de Vinaròs i del projecte d’innovació educativa Jardí musical i presolfeig en anglès (alumnat 5, 6 i 7 anys)
A més de la vessant professional com mestra de música en l’escola de música i directora dels cors infantils, també es dedica professionalment a la investigació en el marc de noves pedagogies educatives com a investigadora postgraduada de la Universitat de València.
P: En 2020 entres a formar part del projecte Erasmus+ “Hope and Act”, això és: Esperança i actuació. En què consisteix aquest projecte?
R: L’any 2020 neix el projecte Hope & Act a l’altra part del continent en què nosaltres vam entrar a formar part com a socis membres des de la Càtedra de Cooperació i Desenvolupament Sostenible de la Universitat de València. Va començar a implicar-se un grup de dones, professionals de diferents àmbits de l’educació en tots dos i treballar per portar els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides als centres educatius. El nom complet del projecte “cap a una pedagogia de l’esperança, la resiliència i l’acció: currículums innovadors per a una ciutadania inclusiva i global a través del marc dels Objectius Globals de l’ONU – ODS” resumeix a la perfecció la idea central d’aquest.
P: Es tracta d’un projecte internacional a nivell europeu, qui hi participa d’aquest?
L’equip de formadors està conformat per cinc socis: Universitat de València, CIPFP Misercordia (ESPANYA), l’organització Changemakers United (UK), l’associació Pi Youth (TURQUIA), i l’institut Hangko Gymnasium (FINLANDIA). Una vegada conformat l’equip de socis que impartirien aquesta metodologia arreu del món, vam conèixer 40 professors de 15 diferents escoles que estaven disposats a educar els responsables del canvi, en total uns 450 estudiants van desenvolupar el projecte de manera activa. Tots vam començar a trobar-nos, a pensar, a lluitar, disseny, i sobretot a tindre ESPERANÇA i començar a ACTUAR a través de pantalles a causa de la situació de pandèmia existent en el sorgiment del projecte. Després, amb màscares i finalment, dos anys després, podríem conèixer a tot l’equip cara a cara.
P: En quins principis pedagògics es fonamenta aquest projecte?
R: La metodologia desenvolupada en el projecte es fonamenta en els principis pedagògics de Paulo Freire de “fer el camí caminant” mitjançant converses sobre educació i canvi social. El professor és, per suposat, un artista, però ser un artista no significa que ell o ella pugui perfilar, que pugui modelar als alumnes. L’educador en l’ensenyança possibilita que l’alumnat es converteixi en qui veritablement és.
P: Quina és la teva funció dintre del projecte?
En aquest projecte soc Investigadora de postgrau a través de la “Càtedra de Cooperació i Desenvolupament Sostenible” de la Universitat de València. La meua tasca de recerca es desenvolupa majoritàriament a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, on em vaig graduar. Així mateix la meva tasca consisteix en la creació de materials pedagògics coherents amb aquesta metodologia per a ser emprats per mestres i professors en escoles arreu del món. Igualment, he desenvolupat la meva labor de professora dels darrers mitjançant conferències i tallers en relació a la metodologia OSDE de creació d’espais oberts de diàleg i indagació.
P: En l’última trobada internacional del projecte en Turquia vas portar a terme una conferència vehiculada a partir de la música. Ens podries explicar en què va consistir aquesta?
R: A Turquia, en Esmirna concretament, vaig dur a terme el taller sobre la metodologia OSDE de creació d’espais oberts de diàleg i investigació. Ho vaig fer a través de la música i els llibres d’imatges sonores, és a dir, amb l’ús d’una cançó contada sobre la cançó “What a wonderful world” en que les diferents pàgines il·lustren el que aquesta coneguda peça musical ens vol dir. Així mateix, les imatges van suposar un estímul per tal d’obrir un diàleg que va permetre reflexions diverses envers les problemàtiques socials actuals d’un món no tant meravellós. L’objectiu d’aquest va estar construir una comunitat d’aprenentatge europea, facilitat per aprenents i educadors. Aquest esdeveniment es va celebrar en un marc internacional en que els participants procedien de diferents països i tenien edats molt diverses. Finalment, vam cantar tots junts aquesta cançó mentre passàvem les pàgines del llibre. Va ser un moment molt especial, molt emotiu. Semblava per uns instants que ens havíem oblidat de tot el que succeeix al nostre voltant i sols cantàvem a una veu per un món millor, sense importar les diferències entre nosaltres.
P: Com et sorgeix la idea de vehicular-lo a partir de la música?
R: La idea sorgeix de combinar les meues grans passions: la música, el cant coral i la pedagogia. Les cançons contades permeten una representació d’aquelles cançons que moltes vegades cantem sense entendre massa bé el seu significat més profund. Quan els tres elements artístics música, imatge i relats en forma de poema es combinen es crea una experiència holística d’expressió dels sentiments més íntims i a la vegada compartits.
P: Penses que aquest tipus de metodologia alternativa es podria portar també a l’aula d’una escola de música com la nostra?
R: Per descomptat. El que és més, és una de les metodologies habituals que empro tant en l’aula de jardí musical i pre-solfeig com en les diverses agrupacions corals. Fins i tot en l’aula de llenguatge musical per a adults el resultat emergent de la posada en pràctica d’aquest mètode ha resultat en una experiència molt positiva per als participants.
Quin penses que ha estat l’element més significatiu i d’enriquiment tant personal com professional d’aquest projecte?
R: Des que tenia 6 anys la meva cançó preferida és “Color esperanza” de Diego Torres (2001), que vol dir “El color de l’esperança”. Treballar en aquest context internacional en el marc del projecte “Hope and Act” m’ha fet adonar-me’n de l’influencia real que podem arribar a tindre en el món d’ara i la nostra societat. Com a docents, com a artistes, com a infants en una aula de música o cor el que diem i el que cantem pot arribar a obrir moltes finestres, perquè l’aire depèn veritablement de nosaltres.
P: Alguna última cosa, experiència o sensació que t’agradaria compartir amb nosaltres?
R: M’agradaria invitar a tots els docents i artistes que es relacionen en l’àmbit de la pedagogia, musical o no, a obrir la mirada cap a noves metodologies d’aula com aquesta que busquen generar en l’aula ambients segurs de diàleg per a un desenvolupament sostenible, significatiu i sensible dels infants.
